Vés al contingut

Reflexions entorn la jornada “Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya”

Avui em permetré fer un article poc convencional. No vull resumir els continguts de la jornada del dimecres 21 de juny al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, sinó ressaltar les reflexions i idees que em van cridar més l’atenció. I acabar amb les meves reflexions, que per manca de temps no vaig poder compartir amb els presents.

 

Reflexions sobre la importància dels usuaris

1) No només cal fer resilients les infraestructures sinó també les persones (Arnau Queralt)

2) Cal produir i construir posant l’usuari al centre (Ramon Garriga)

3) Per reduir les emissions de GEH les empreses poden actuar sobre el seu procés o sobre el producte, millorant-ne el disseny, però sense oblidar l’usuari (Jaume Josa)

Reflexions sobre l’estratègia política

1) Cal que els estudis de recerca científica tinguin efecte en la presa de decisions (Arnau Queralt)

2) Cal començar a treballar ja per implantar renovables al territori; cal alinear tots els plans territorials i d’ordenació; anem tard per complir els objectius 2020. (Ramon Garriga)

3) Calen solucions reals per facilitar el transport sostenible per als habitants de les corones de Barcelona que treballen a la ciutat. (Arnau Queralt)

4) Mica en mica, cal internalitzar i repercutir els costos socioambientals als productes i processos. I per fer-ho cal valentia política (Elisa Linares).

Reflexions sobre energia i emissions de GEH

1) El factor de conversió d’energia primària a energia final de Catalunya és molt baix, i hi ha molt marge de millora (Ramon Garriga).

2) Parlar de Dret d’emissions és un error, hauríem de parlar de Permisos d’emissions. Ningú té “dret” a emetre (Ramon Garriga).

3) El comerç d’emissions és un fracàs, el futur és la Carbon Tax (Jaume Josa).

4) Tots són corresponsables del canvi climàtic: empreses, administracions i ciutadania (Arnau Queralt).

Penso que la clau és com promovem un canvi real en la manera de fer i els hàbits de la societat. No n’hi ha prou amb posar l’usuari al centre, cal que l’entenguem, “posar-nos al seu cap”. No l’hem de canviar només des de fora amb pedagogia i alfabetització energètica, i menys si hem d’accelerar el canvi. L’hem de canviar des de dins, trobant què el commou. Des del nostre barret de tècnics i experts, i m’hi incloc, no sabem què motiva o preocupa a la veïna del tercer. Cal atrevir-se a explorar noves vies de motivació dels usuaris i consumidors, i em sembla que el joc pot ser una palanca de canvi quasi tan contundent com la sequera de 2008.