L’aigua, en el nostre entorn, és de franc. Tothom té dret a accedir-hi, la legislació ho estableix clarament. El petroli, no. Els minerals, tampoc. L’aire i l’aigua, sí.

La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet.

Tota l’aigua que bevem és regenerada. Si no tota, quasi tota. L’envasada també. Se n’ocupa el cicle natural.

Vostè, segurament, s’ha fet un tip de menjar oli de palma. Sense saber-ho, però n’ha menjat. O n’ha fet ús com a cosmètic.

Pessoa, Tabucchi, Amália Rodrigues...: referents indissociables de Lisboa.

El meu avi Josep em duia al «parc de les mones». Ni zoo, ni parc zoològic, ni cap altra denominació sofisticada: parc de les mones.

El 27 de desembre de 2013, l’Assemblea General de les Nacions Unides decidí instaurar el Dia Mundial de les Ciutats, a celebrar cada 31 d’octubre a partir de l’any següent.

Bugatti Automobiles S.A.S. ha anunciat el llançament del Bugatti Chiron. És un cotxe exclusiu del qual només se'n faran 500 unitats que es vendran a 2,5 milions d'euros la peça.

L'ambient no és extern a nosaltres. És el nostre espai exterior. És diferent. L’aire forma part de nosaltres mateixos, estigui dins dels nostres pulmons (ara) o fora (de moment).