Vés al contingut

Híbrids monstruosos

En un passatge del Faust de Goethe, el Canceller diu a Mefistòfil que el dubte és l’híbrid monstruós, fill de la natura i de l’esperit. La natura i l’esperit que, a continuació, contraposa als sants i als cavallers que han de resistir els heretges i els bruixots que fan malbé ciutat i camp.

McDonough i Braungart, pensant, precisament, en la natura amb esperit sostenibilista, parlen a Cradle to cradle de l’híbrid monstruós (monstrous hybrid) per fer referència a aquells embalatges que barregen diversos materials de manera que n’obstaculitzen el possible aprofitament eficient.

Em serveixo d’aquesta entrada per reflexionar sobre les facilitats o dificultats que proporcionen els experts en packaging als consumidors. Com en tots els gremis, entre aquests experts hi trobarem cavallers i bruixots. Cal esbrinar però, quins són els que realment fan malbé el camp i la ciutat.

Dissabte passat, mentre buidava el carro de la compra en tornar del súper, dos dels productes m’hi van fer pensar. D’una banda, una melmelada de taronja amargant provinent de Molina de Segura i, d’altra, una beguda de civada provinent de Viladrau.

El primer producte venia envasat en un pot de vidre de 400 ml amb una etiqueta de plàstic que feia, també, les funcions de precinte i un tap metàl·lic. Vidre, plàstic i metall. La separació dels tres materials es pot fer de forma senzilla i ràpida, ja que l’etiqueta de plàstic no porta cap tipus d’adhesiu i, gràcies a la forma de l’envàs, hi queda perfectament fixada. A més, l’envàs i el tap són perfectament reutilitzables.

El segon producte venia envasat en sis coneguts recipients paral·lelepipèdics d’un litre, formats per una capa d’alumini, una de cartró i quatre de polietilè, a més d’un tap de plàstic. Aquests sis envasos però, venien empaquetats, al seu torn, en una mena de capsa de cartró, la part superior de la qual disposa d’una obertura travessada per una franja de cartró que fa les funcions de nansa.

Com que al súper havia pensat que la nansa era massa minsa per fer aguantar el pes dels sis litres de líquid amb prou  garanties, l'havia tret del prestatge com si fos una capsa qualsevol, sostenint-la per sota, i l’havia desada al carro. A casa, l’havia tret de la mateixa manera.

Un cop deixats els sis paral·lelepípedes ben ordenats en un armari de la cuina, vaig  intentar trencar la franja de cartró de la part superior per comprovar-ne la resistència. La franja de cartró va oferir una resistència inesperada. Portava al seu interior una veta de plàstic, encolada. Si es llença el conjunt al contenidor blau, inclourà la veta de plàstic, dificultant-ne el reciclat correcte.

En el comerç, com en tants d’altres sectors, els costos logístics manen, però existeixen solucions diverses i és el dissenyador qui posa més o menys traves al consumidor per poder complir el seu deure de separar els residus amb comoditat. Serà el dissenyador qui, finalment, haurà de triar entre el paper de sant o el d’heretge.

Etiquetes 
Residus