Skip to main content

Reptes del segle XXI: Viure a la ciutat

L'habitatge és un dret universal. Si bé és cert, durant molts anys ha passat a ser un producte de mercat i una font d'inversió. Podem fer referència als innombrables cementiris d’urbanitzacions i d’altres infraestructures que són el reflex de la gran transformació cultural i de model econòmic dels anys 2007 a 2011. (Alfombras voladoras, Julia Schulz)

Reprenent l'afirmació inicial "habitatge com a dret universal", resulta preocupant el panorama post-bombolla immobiliària amb el que molts joves ens hem trobat: tota mena d'ofertes fraudulentes, lloguers cars (o molt cars) i condicions de lloguer asfixiants en el procés de recerca de pis en pràcticament qualsevol ciutat espanyola, i en particular, Barcelona.

És llavors quan em pregunto: amb un total de 684.352 habitatges a Barcelona, com pot ser que tan sols el 1,7% siguin habitatges de lloguer accessible (dades 2017)?

Per descomptat resulta poc esperançador per a les noves generacions trobar sentit a totes les polítiques, normes i actuacions que ens han portat al punt de demanar-nos pagar 550 € per llogar una habitació. En aquest punt crec que és sa i necessari que ens seguim fent preguntes, com ara: què podem fer per canviar-ho?

Deixant de banda els intents d'estafa en les recerques de pis, l'emergència habitacional a Espanya - desnonaments, dificultat per fer front al pagament de lloguer o de les quotes hipotecàries - és una prova clara que des de fa algun temps les polítiques en aquest sector s'han plantejat objectius equivocats.

L'enfocament cap a l'especulació o el fet de no haver donat més poder a la ciutadania poden ser prova d'això. Per aquest motiu, i arrel de les reflexions conjuntes efectuades amb l’equip, hem volgut revisar què fan els nostres països veïns en matèria d'habitatge. És cert que en tots els estats membre de la UE s'han produït bones i males pràctiques en aquest sector, tot i així, podem aprendre molt dels nostres veïns europeus per reavaluar les nostres pròpies polítiques.

Començant per Amsterdam, per exemple, una ciutat de 821.752 habitants que compta amb el 33% del parc d'habitatge a preu accessible i on l'Administració municipal és propietària del 80% de sòl, segons Housing Europe. Amb aquestes xifres tan elevades, el cost del parc d'habitatges obliga a l'administració a delegar responsabilitats en les associacions veïnals, que són les encarregades del manteniment i la gestió de l'habitatge en sòl públic. D'aquesta manera, el vincle entre l'administració i la ciutadania és molt estret.

Els usuaris de l'edificació estableixen un cànon a 50 anys (prorrogable) amb l'administració a través del sistema de dret de superfície: l'administració rep un benefici econòmic per la cessió de l'ús del sòl i les associacions de veïns poden autofinançar-se a través de la autogestió de l'habitatge.

Aquesta dinàmica ha generat que un total de 425 associacions de veïns gestioni un parc de 191.300 habitatges (dades 2015). Les associacions no només gestionen l'habitatge ocupat, també s'encarreguen d'impulsar l'ocupació de la infraestructura edificada desocupada, fomentant la renovació i rehabilitació de l'habitatge buit.

A Berlín, amb una població total de 3.404.000 habitants, és habitual la presencia de polítiques com l’anomenada "Mietpreisbremse" - el fre del preu. Aquesta llei limita el preu del lloguer per barris o districtes de manera que els propietaris no poden cobrar més d'un 10% per sobre del preu de lloguer mitjà per m2 de districte. El límit de preu es marca a partir de les dades d'un cens estatal de lloguer.

L'anàlisi de les diferents polítiques en el sector de l'habitatge pot oferir millores en la problemàtica habitacional, tot i això, la solució resideix en potenciar la participació ciutadana en la presa de decisions.

Cal aprofundir en el coneixement i la inversió en polítiques innovadores, crear i fomentar alternatives al sistema d'habitatge convencional com poden ser la maçoneria o el cohabitatge com opcions reals.

Nous reptes, noves solucions.

If you want different results, do not do the same things.” Albert Einstein

Etiquetes 
Habitatge